.LA GUIA DE SANT OGIDIO DE BARCELONA A LA MEVA MANERA. Indigente, segun la Real Academia Española:

.LA GUIA DE SANT OGIDIO DE BARCELONA A LA MEVA MANERA. Indigente, segun la Real Academia Española:
LA GUIA DE SANT OGIDIO DE BARCELONA A LA MEVA MANERA. Indigente, segun la Real Academia Española: pobre, sin los suficientes medios para subsistir. Gamusino: animal imaginario al que se suele recontar.....

AMASDES

lunes, 16 de octubre de 2017

El dia a dia....



Indigente del CPA (Albergue), Cister. Lunes.

7.00 - 7.45= D Cister.(1 cafe con leche y 1 Magdalena)
7.45 - 10.00= D Caliu (a tope)
8.00 - 10.00= Coll Taixora ( bocadillo, cafe, pastas, fruta)
8.00 -10.00= Iglesia Salvación. (cafe raro...con galletas)
8.15 - 1.00=  Assis ( 1 cafe, bocadillo, zumo, pastas,)
9.00 11=El Aleman. (cafe, pastasm, bocadillos)
10.00 - 12.00= San Francisco Assis, Calle Elisa. (cafea repetir, pastas, pan, fruta y zumos)
10.30. 1130, 12.30 = Monjas Calcuta , iglesia sant agustin. comida (no el jueves)
16.00     =  la voz de dios del raval.  (Bocata, zumos y pastas)
16.30    19= Barcelona Actua merienda-cena tappers-zumos-pastas)
18.00-19.00 y 24.00 = restaurante Salamanca. Tappers.
18.00 Terraseta Gracia.  Cena Caliente
21.00   Amasdes o Casa Solidaria en la calle Ali Bey  Arco Triunfo...Cena caliente.
22.00   los jovenes de sant jose.... plaza cataluña..bocatas
22.00    las jovenes de la caridad Sants. bocatas.

domingo, 11 de junio de 2017

Vivir en la calle "Mata"...



"Vivir en la calle mata"

Arrels realiza un censo cualitativo de las personas sin hogar para conocer los grados de vulnerabilidad

Los sintecho tienen una esperanza de vida 20 años menor que el resto de la población, explica el director de la entidad


BEATRIZ PÉREZ / BARCELONA
JUEVES, 8 DE JUNIO DEL 2017 - 19:39 CEST
Tiene 60 años, lleva 30 en Barcelona y hace dos décadas que duerme en la calleMás concretamente, en la entrada de un supermercado del Eixample. Laureano, de orígenes gallegos, acabó sin hogar por culpa de una ruptura familiar. Su desorientación es tal, que desconoce el año en que vive. "Nunca he ido a un albergue. Solo pido una habitación, y ya", sentencia.
Por segundo año consecutivo, Arrels Fundació ha llevado a cabo, durante las madrugadas de este miércoles, jueves y viernes, un censo cualitativo de las personas sin hogar en Barcelona. Según un recuento realizado en mayo por la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (Xapsll), hay como mínimo 1.026 en las calles de una ciudad donde, además, hay unos 80.000 pisos vacíos. Así lo cuantifica el Instituto Nacional de Estadística (INE).
Estos tres días se ha entrevistado al colectivo de 'sin techo' en una acción en la que unos 500 voluntarios de Arrels peinaron las zonas donde hay más contabilizados. Les realizaron una encuesta para conocer su grado de vulnerabilidad, los riesgos a los que están expuestos y qué casos tienen prioridad de ingreso en algún piso de la entidad, que tiene 75 en Barcelona (45 de ellos individuales).
"La calle es muy dura. Duermes con un ojo abierto y con otro cerrado. Es fácil darte a la bebida y a la droga", certifica Tete Erustes, voluntario desde hace 12 años que ha participado en el censo de este jueves. Tiene 54 años y vivió un lustro en la calle. "Un día Arrels me encontró en el cajero en el que dormía, fui con ellos y ya no me separé". Hoy, Erustes cobra una pensión, tiene un piso para él solo, hace teatro y trabaja diariamente en la entidad. Salir de la calle es muy complicado, pero no imposible.

ESPERANZA DE VIDA

"La gente que se nos muere en Arrels tiene una esperanza de vida 20 años menor. Vivir en la calle mata", explica Ferran Busquets, director de Arrels Fundació. "Con el censo cualitativo de estos días analizamos cómo se encuentra esta gente y también vemos cómo podemos aproximarnos a los más vulnerables".Las encuestas tienen 34 preguntas divididas en cinco ámbitos: edad, trayectoria de 'sinhogarismo', riesgos, relaciones sociales y actividades de la vida diaria y, por último, bienestar.
Tal y como explica Busquets, este es un problema, principalmente, de vivienda. "Al cabo del tiempo aparecen otros, como el alcohol, que la mayoría de las veces es la consecuencia, no la causa", matiza. El director de Arrels destaca que a menudo se estigmatiza a las personas sin hogar cuando se niegan a ir a albergues. "Muchos están mejor en la calle. Compartir habitación con mucha gente que está como tú puede ser muy difícil. Tampoco les dejan entrar con animales".
Arrels defiende el Housing Firstun modelo de atención novedoso en Europa que concibe la vivienda como un derecho humano y que parte de la idea de que, para que una persona sin hogar mejore, primero hay que ofrecerle un techo digno. El resto vendrá después. Al usuario solo se le exigen tres condiciones: que aporte una parte de sus ingresos, que acepte ser atendido por equipo de apoyo y convivencia con los vecinos.

PIS ZERO

"El Housing First funciona en el 80% de los casos. Para ese 20% hemos abierto el Pis Zero"un recurso con menos normas que cumplir y con capacidad para 10 personas en el Raval cuyo objetivo es dar alojamiento nocturno a quienes no se adaptan a otro recurso, añade Busquets.
Acabar en la calle puede ser más fácil de lo que parece. El paquistaní Zulfiqar, de 60 años, lleva cinco durmiendo en un portal del Eixample tras perder su trabajo. Tiene problemas en la pierna. "Me han robado a veces mi carro, a veces los zapatos", comenta. Va saliendo adelante con el dinero que le dan los viandantes y con la chatarra que vende. Es usuario de Arrels.

viernes, 2 de junio de 2017

http://www.social.cat/



http://www.social.cat/

Xapsll Flashmob en 26-11-2015.





La Xarxa d'Atenció a Persones sense Sostre (XAPSLL), sota l'impuls de Càritas, ha organitzat aquest migdia una flashmob a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. S'hi han sumat professionals i persones sense llar, que han llegit un manifest redactat per ells mateixos, en el qual reclamen el dret que se'ls vulnera: el de l'habitatge.
L'acció s'ha organitzat en motiu del Dia de les Persones Sense Sostre, que se celebra aquest diumenge sota el lema 'Perquè és Possible. Ningú sense Sostre'.

La iniciativa, que s'ha dut a terme simultàniament a 50 ciutats de tot el país, vol donar visibilitat a la problemàtica del sensellarisme, que afecta a vora de 3.000 persones a Barcelona. D’acord amb dades de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, 900 ciutadans dormen al ras, 600, en assentaments irregulars i la resta depèn dels recursos públics i privats existents per passar la nit.

La Fundació Arrels va pentinar la nit del 26 de maig els carres de Barcelona per comptabilitzar les persones que hi pernocten. Entorn a 700 voluntaris van repartir-se la ciutat en 160 zones i van comptar 892 ciutadans dormint a l’interior d’entitats bancàries, sota els ponts o en bancs i parcs públics, fet que suposa un increment del 6,44% respecte del 2011, quan n’hi havia 838. 

David Vásquez opina sobre el Housing First


En els darrers anys estem sentint a parlar molt del Housing First. La seva encara recent implementació al territori i la seva metodologia comencen a deixar enrere una primera fase experimental. Primer la Llar seria el significat de la traducció nostrada del terme. Actualment, l'experiència del prop de centenars de pisos que hi ha a la ciutat de Barcelona, representen el testimoni de la teoria del model posat en pràctica.
L'any 1992 l’organització nord-americana Pathways to Housing crea el Housing First, prioritzant l’accés immediat a un habitatge digne com a base per començar el procés de millora de les persones que viuen al carrer. El model s'exporta primer al Canadà i més tarda al continent europeu, motivat especialment pels resultats positius que l'avalen. Un 86% de les persones acollides no tornen al carrer, consolidant així la seva llar.
El passat 4 de maig la XAPSLL (Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar) de Barcelona va triar la temàtica del Housing First per organitzar la seva jornada tècnica anual. Com era d'esperar, l'aforament es va quedar petit i dies abans no hi havia inscripcions, el mateix que ha passat a totes les edicions anteriors, organitzades inclús abans de la seva posada en escena o en pràctica. L'expectativa és elevada i atreu també a agents socials i administracions d'altres municipis que, amb ganes de conèixer i innovar, veuen en l'experiència de Barcelona una possible solució per a determinades situacions de vulneració extrema, de no procés o simplement de no sortida.

Però de què estem parlant quan parlem de Housing First o Primer la Llar?

És un mètode que posa la persona al centre de manera radical, trencant el tradicional model escala basat en el mereixisme i en l'assoliment d'objectius i recompenses a partir d'un pla de treball dissenyat no sempre amb la participació del protagonista, la persona com a subjecte amb dret a decidir.
Aquest article no pretén jutjar ni carregar-se una metodologia ja clàssica d'intervenir, tampoc vol donar per resolts els problemes en forma de varetes màgiques o miracles. Segurament l'anomenat model escala va ser també revolucionari en el moment de donar-se a conèixer i segurament seguirà sent necessari en un gran ventall de les situacions d’avui dia. De la mateixa manera que el Housing First no ho soluciona tot ni és la panacea.
Recordo perfectament la primera vegada que vaig sentir a parlar. Reconec que he trigat almenys dos anys a creure el que escoltava, perquè com a professional de l’atenció directa, no m'ho arribava a imaginar.
No ha estat fins que s'ha posat en pràctica quan he posat nom a les persones que quotidianament en molts casos ens anem intercanviant entre els recursos i equipaments, com una mena de paquet embolicat que passa de mà en mà sense saber ben bé què podrem fer amb ell/a.
Primer la Llar significa habitatge com a dret humà, sentit comú i apoderament. Paradoxalment, al professional de la cosa social li trenca els esquemes aquesta definició i li genera dubtes evidents. És la solució per aquella persona amb la qual els plans de treball han fracassat el mateix nombre de vegades que els hem dissenyat, fins a dir prou. També significa respecte a totes les persones i compromís per treballar amb elles fins que ho necessitin, de forma incondicional. Ofereix habitatge individual i independent, que no és més que aquella mena de cau o amagatall que havies imaginat perquè la persona que no se suporta a ella mateixa hi visqués, però que malauradament no existia ni era imaginable dins la legalitat.
El model Primer la Llar és la solució per a un nombre determinat de persones que no s'adapten al centre, quan és el centre qui s'ha d'adaptar a les persones; però tot i intentar-ho, no ho ha aconseguit.
En resum, parlem d’un sector de població molt deteriorada i trencada, amb diagnòstics de salut mental sever i addiccions, molts anys de carrer i la màxima representació de l’exclusió a l’esquena. Persones itinerants i usuaris de tota mena de recursos en el pitjor sentit de l’expressió, fins a tenir l’entrada tancada a alguns dels equipaments per comportaments nocius o consums reincidents.
Posar la llar en primer lloc és un exercici arriscat perquè separa l'habitatge i el tractament, sense perdre de vista la reducció de danys i la recuperació i millora de qualitat de vida de la persona atesa. La casa com a punt d'inici de la inclusió social fins a minimitzar les conseqüències de la vida al carrer. Accés immediat a l’habitatge i acompanyament socioeducatiu mentre la persona assoleix un grau d’autonomia que el permet mantenir-se en el mateix habitatge, sense més suport que el de les xarxes normalitzades de serveis. Amb l’acompanyament de la xarxa entesa, al final, com un tot.

David Vázquez Villamor.





Diplomat en Educació Social l’any 1996 (Fundació Pere Tarrés-URL) i llicenciat en Psicopedagogia (UB). Des del 2002 és educador social i responsable del Centre d’Estada Limitada de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, que ofereix diferents serveis d'atenció a persones en situació sense llar. Membre de la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar) de Barcelona i dels moviments socials de base al barri de Sants. Des del 2011 col·labora amb la UOC com a tutor de seguiment i consultor del TFG del Grau en Educació Social.

martes, 30 de mayo de 2017

Solo una de cada 15....



http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170117/413437120918/ayuntamiento-de-barcelona-operacion-frio-por-dentro-exclusion-social-sintecho.html

Algunas mentiras..



http://www.lavanguardia.com/vida/20161123/412071703240/mentiras-personas-sin-hogar.html


Mural....



http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170428/422114481708/sintecho-mural-arrels-infant-jesus.html

Llars compertides


http://www.llarscompartides.org/es

Educador de calle



http://www.eduso.net/res/19/articulo/adria-trescents-ribo-educador-de-calle-una-referencia-imprescindible-en-el-camino-de-la-educacion-social

domingo, 28 de mayo de 2017

Cane







Calle Elisa




Santa Ana







El ultim reconte, ya no es de Serveis Socials sino de XAPSLL, pro tenen el meteix domicili..


http://www.vilaweb.cat/noticies/barcelona-fara-un-recompte-de-persones-sense-llar-el-17-de-maig-i-cerca-1-100-voluntaris/


2016.

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) de Barcelona organitzarà un nou recompte de persones sense llar la nit del dimecres 17 de maig, per la qual cosa cerca un màxim de 1.100 voluntaris, superant els 930 que van participar l’any passat.

La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha recordat aquest dijous en roda de premsa que aquest és el primer recompte des que va entrar en vigor el Pla contra el Sensellarisme 2016-2020, i ha destacat que l’objectiu és fer una diagnosi per millorar la capacitat de resposta dels serveis socials.
Al costat de portaveu de la xarxa a la seu de Càritas de Barcelona, ha explicat que el recompte, com en anteriors edicions, tindrà en compte les persones que dormin al carrer i també les allotjades en recursos municipals específics, i tindrà per primera vegada una guia amb recomanacions.
Els ciutadans que vulguin participar com a voluntaris han de ser majors d’edat i inscriure’s en el web www.recompte.barcelona, habilitat per la xarxa d’unes 30 entitats amb suport de l’Ajuntament.
Els voluntaris es distribuiran en grups de tres o quatre persones per recórrer la ciutat; hauran d’estar disponibles de les 21.30 del dimecres a les 2.00 del dijous, i abans del recompte rebran formació.
El portaveu de la xarxa Ricard Barrull ha ressaltat que el recompte es farà de nou a tota la ciutat, que s’ha dividit en més zones: 287, de les quals 31 seran especials per dificultats d’accés i altres problemes –com Collserola i part del Besòs–, i en les quals participaran membres del Servei d’Inserció Social (SIS) i voluntaris de les entitats, al costat de Guàrdia Urbana i Parcs i Jardins.
MÉS PERSONES I MÉS TEMPS
La portaveu de la xarxa Maite Maurici ha destacat que les persones que pernocten al carrer van passar de 658 en 2008 a 941 el 2016, amb un augment del 40%, i que les que ho fan en recursos residencials específics es van incrementar en un 60%, fins a les 1.907 el 2016.
La tinent d’alcalde ha lamentat que està “augmentant el sensellarisme de llarga durada”, ha recordat que el 76% de les persones que pernocten al carrer acumulen més d’un any en aquesta situació, i que el 26% supera els tres anys.
MÉS EQUIPAMENTS
Ortiz ha afegit que al novembre del 2016 va entrar en funcionament un equipament d’allotjaments individuals amb serveis col·lectius per a famílies, amb 48 places, i que recentment s’ha engegat a Sants-Montjuïc el centre Cal Muns, amb 41 places per a persones sense llar amb problemes de salut mental.
Preveuen engegar el setembre un altre centre residencial amb 20 places per a joves sense llar, i aquest any acabaran la construcció d’un equipament residencial al carrer Tànger i un altre al carrer Alí Bei perquè entrin en funcionament el 2018.
Ortiz ha defensat que l’esforç inversor de l’Ajuntament no té precedents i que la Generalitat també està fent un gran esforç, però les administracions han anat “per darrere de la realitat, perquè continuen creixent les persones en aquesta situació”, per la qual cosa ha advocat per treballar a través del pla, que ha de ser dinàmic.

Operación Frio.



Una de las tristes "actuaciones" lamentables año tras año, del M.S.S.  Montaje de los Servicios Sociales. del Ayuntamiento de Barcelona en Comú. 

Se le denomina "Operación Frio",  y de verdad que deja congelados a los "gamusinos" que estan en la calle de la Barcelona Bruta.

No, no hablamos de directivos de los servicios sociales, ni de nuestros politicos y banqueros, los que se joden, son los sin techo, sin hogar  o sensellar,  los "gamusinos", la M.S.S. ya los tiene contados 1.029 en la puta calle, pero Arrels los proximos dias va a desarrollar un nuevo "recuento", el 7º, recuerdan el 7º de Caballeria?, pues esta vez se proponen ademas de comprobar si se ha escapado alguno, que ponga en peligro la especie, "mas..acercamiento¡¡¡¡¡", esta vez se deja de lado la app y a saco a despertar "gamusinos" para rellenar un questionario, mas que questionable, hay que despertarlos a todos de las 24.00 a las 5.00 de la madrugada.

Alguien esta perdiendo los papeles.

Operación Frio 2017:

Articulo aparecido en la Vanguardia el 16-01-17.

Barcelona, 16 ene (EFE).- El Ayuntamiento de Barcelona ha activado esta tarde la Operación Frío en Nivel 2 ante la previsión de que las temperaturas caigan por debajo de los cero grados centígrados durante este noche, mientras que prepara la sal para esparcirla en las calles de los barrios de montaña de la ciudad. Por favor repartan vino, mantas, sacos, no sal...
La actuación se dirige especialmente a personas si hogar que pernoctan en la vía pública para que acepten voluntariamente alojarse en los equipamientos municipales abiertos durante todo el año para este colectivo y en los específicos del operativo. Infame mentira, no hay plazas en estos tres albergues libres abiertos todo el año, y los especificos son una verguenza, paso a detallarlos, el famoso 2 de Mayo, CANE. no sabemos si es mejor que no existiera, es un albergue temporal que tiene la finalidad de insertar socialmente cuatro meses, (4) al año a una directora de centro, diversas asistentes, educadoras, unas limpiadoras, diversos funcionarios, a dos enfermeras o asistentes de cruz roja, un catering,  suele ser el beneficiario Arcasa S.L. de esplugas, una lavanderia y a 3 vigilantes de seguridad, "supuestamente" cobrando y contratados por una de las empresas enchufadas de Ada Colau, lease, Suara, Clece, etc, "supuestamente" contratada por subasta publica pero el capital suele tener la sombra de Florentino Perez.
Los contratos que somos obligados a firmar para entrar son de solo 10 dias, o te portas bien o eres expulsado. Renovados lo maximo dos veces o sea a los 30 dias a la calle como no tengas una plaza en los otros 3 albergues, a esto le llaman inserción social. No entremos en el lastimoso estado del habitaculo, deberia siempre ser mejor que un cajero o un portal con el cartón, entonces....porque cientos de semsellar recusan esta ayuda?-----
Además, el Ayuntamiento ha reforzado los equipos de emergencia del Servicio de Urgencias y Emergencias Sociales de Barcelona (CUESB) distribuidos por toda la ciudad para detectar a las personas que duermen en la calle e informarles de la posibilidad de alojarse en un centro de la red de sin techo y acompañarlas hasta el mismo centro. Otra gran mentira del ayuntamiento, si no hay plazas disponibles de que hablan?, el CUESB, es la tercera verguenza del sistema M.S.S. las instalaciones de dicho centro de pujades 25, estan inoperativas durante el año, personas expulsadas de albergues solo han tenido el recurso de una silla y una manta, una noche, en 2017, abrierón como Operacion Frio, cinco mas dos dias, a una veintena de "gamusinos", solo salvo a las personas la iniciativa de la Iglesia de Santa Ana que recogio dentro a los sin techo desprotegidos mas de 100, casi un mes, ropa, alimentos y calor humano, y donde dormir, hasta que el Ayuntamiento de Ada Colau lo prohibio, aun hoy la Iglesia conyinua dando apoyo, calor y comida a los "excluidos" del sistema.
El dispositivo de atención se realiza junto con el Servicio de Intervención Social de Medio Abierto y con la colaboración de Cruz Roja Barcelona. S.I.S, la segunda verguenza del Ayuntamiento, el SIS no inserta, desinserta a las personas vulnerables, si hay unos funcionarios y directivos que se benefician de estar este centro abierto. 
En total, el dispositivo cuenta con 9 vehículos y 30 personas entre profesionales y voluntarios, repartidos en 6 equipos, además de 12 educadores del Servicio del SIS Medio Abierto que trabajarán en equipos de 2 profesionales como en el resto del año. Esto que me lo expliquen...
En esta fase de la Operación Frío, el Ayuntamiento de Barcelona ha habilitado el Centro de Estancias Breves del Centro de Urgencias y Emergencias Sociales, que dispone de 108 plazas, para alojar a todas las personas que lo necesiten
Este 108 plazas se suman a las 74 del Centro de Acogida Nocturno de Emergencias, que se abrió el pasado 1 de diciembre y que estará abierto durante todo el invierno, y las aproximadamente 2.000 plazas de alojamiento diarias de las que dispone el Ayuntamiento y la Red de Atención a personas sin hogar. Hablan de las 74 del CANE...pero las 108?
ES UNA VERGUENZA, PARA LA GENERALITAT, LA DIPUTACIÓN Y EL AYUNTAMIENTO, PERO QUIEN LO SUFRE ES LA CLASE EXCLUIDA, 
LOS FUNCIONARIOS, TECNICOS SOCIALES, DIRECTIVOS, POLITICOS Y BANQUEROS NO PASAN FRIO, TIENEN CASAS......SUPUESTAMENTE CON ESTUFAS  O CALEFACIÓN CENTRAL.